sábado, 9 de mayo de 2015

L'any internacional de la llum. Pas 1: l'ombra

Pintant ombres
Enguany és l'any internacional de la llum declarat per l'ONU, i amb motiu d'això, l'escola celebrarà la seva festa de fi de curs envers a aquesta temàtica. Cada classe ha de preparar alguna cosa relacionada amb això.

Li vaig demanar a la meva tutora de pràctiques si em podia encarregar d’això i he tingut molta sort, m’ha deixat a jo encarregada de dur a terme tot aquest petit projecte, o més bé, centre d’interés.

Per dur a terme això, he dissenyat unes quatre activitats, no sessions, sinó activitats diferents relacionades i encadenades per aconseguir que tinguin a més així una mica de sentit per als infants.

La primera l'hem feta aquesta setmana: experimentar les ombres.

Els objectius plantejats eren experimentar amb el propi cos i l’entorn l’efecte de la llum solar, observar el que succeeix a les zones on no hi ha llum del sol, crear les seves pròpies hipòtesis de perquè passa això i adonar-se de la necessitat de la llum per a causar efectes d’aquesta mena.

A l’hora de plantejar-me com duria a terme l’activitat, vaig pensar que no podia jo avançar-los totes les respostes, no podia dur un guió amb teoria sobre el que és la llum, l’ombra, etc. Havia de deixar-los fer, escoltant el que deien i orientant les converses destacant aquelles idees dels infants que poguessin donar pistes sobre la conclusió a la que havien d’arribar. És a dir, que el paper dels alumnes fos actiu.

Primer vàrem fer una conversa: vaig explicar-los que, en acabar el curs, com ja saben, es fa una festa, i que la festa enguany aniria sobre el tema de la llum, i vaig demanar que m’expliquessin què sabien ells de la llum.

En segon lloc, volia, en petits grups, sortir a observar la llum del sol al pati, per, una vegada feta les observacions, pintessin amb guix l’ombra dels companys del petit grup (vaig fer grups de 3, justs eren 24, així que no vaig haver de fer cap de 4). Va ser molt curiós, ja que al principi, tots van sortir i van mirar cap al cel, no cap al terra, a l’ombra. Això em va fer recordar que cadascú té la seva pròpia lògica, i pot ser els nens i nenes estableixin les relacions d’un manera diferent a la meva. Per sort, una nena va començar a observar això i van “tirar” d’aquí. Van veure que quan estaven a la zona on estava el sol, apareixia l’ombra, i si estaven a la zona on no donava el sol, no n’hi havia: “Eso es porque el sol nos mira, y allí no nos mira”.
La classe dels dinossaures...ombres

Després de pintar tot el terra amb guixos, tenia una "fitxa" (contextualitzada, específica, i que ben podria haver estat un full en blanc) preparada per que de manera individual pintessin amb llapis el que havien fet al pati.

El temps del que disposava eren uns 35-45 minuts, just en acabar l’assemblea i abans de l’esmorzar. No sabia si seria suficient, ja que he comprovat que el control del temps és na mica difícil, i de vegades, el que tu calcules que es farà ràpid es tarda una mica més, i al contrari. Per aquesta vegada, el temps va estar adient. Bé!

Respecte a l’espai, vaig pensar que estaria bé començar la conversa a la classe i després sortir al pati. El que passa és que vaig observar que es dispersaven una mica fora i quan ens tornaven a reunir, allí al pati, per parlar del que havien observat, es perdien una mica. Pensant com millorar això, se m’ocorrin dues maneres: una, acostumar-los a estar més fora, per tal de que no sigui tan nou treballar a altres espais: pot ser seria una bona manera de treballar la seva capacitat de concentració, amb el temps. L’altra manera, seria fer-los entrar i sortir de classe tornant al “cuc” per parlar: pot ser seria una bona manera de treballar el moviment en l’espai, l’orientació, tot i que al principi pot ser perdríem una mica de temps en entrar i sortir, amb la pràctica crec que agafarien soltesa i seria profitós per a ells. Hauria de provar-lo, però crec que estaria una bona proposta de millora, ja que, tot i que va sortit molt bé l’activitat (els dibuixos reflectien el que havien fet en quasi tots els casos), crec que alguns es van dispersar una mica quan havien d’observar el que succeïa amb la llum.

Per acabar, un aspecte que em va agradar van ser converses posteriors, com quan van entrar a classe i un nen es va adonar que allí hi havia ombra també, però més fluixeta. O una nena que quan explicava el seu dibuix deia: “no tiene ojos porque la he pintado toda porque la sombra es oscura” (escric les seves paraules en castellà, perquè, tot i que els hi parlem en català, ens solen respondre en castellà). A més, al dia següent, quan anàvem a piscina, una altra nena es va adonar que a l’autobús també entrava el sol i que hi havia ombra.

Estic contenta amb els resultats. La pròxima setmana tinc pensada una activitat d’experimentació amb la llum. Ja vos contaré.


Fins una altra!!    

No hay comentarios:

Publicar un comentario